tag:blogger.com,1999:blog-7467241388365328771.post7101086142827833486..comments2023-06-11T15:59:57.376+02:00Comments on Verba volant: Gustavo Adolfo BécquerVerba volant, scripta manenthttp://www.blogger.com/profile/06721124311439629239noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-7467241388365328771.post-57951201649230338782012-06-23T11:45:08.166+02:002012-06-23T11:45:08.166+02:00És cert. La sonoritat del poema i l’ús de l’al•lit...És cert. La sonoritat del poema i l’ús de l’al•literació incrementa encara més el drama del poema, el drama de viure sense l'estimada. <br />"Como se arranca el hierro de una herida/ su amor de las entrañas me arranqué"Verba volant, scripta manenthttps://www.blogger.com/profile/06721124311439629239noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467241388365328771.post-79240216007505111962012-06-23T11:39:27.683+02:002012-06-23T11:39:27.683+02:00Sí que m’agrada, sí. Llàstima que morís sense sabe...Sí que m’agrada, sí. Llàstima que morís sense saber que temps després els seus poemes serien primordials en la literatura! M’encanta el darrer vers que has citat. Amb únicament un verb l’autor és capaç de transmetre tot allò que desitja: FUE. Fins aviat!Verba volant, scripta manenthttps://www.blogger.com/profile/06721124311439629239noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467241388365328771.post-71335425149396009712012-06-18T10:34:21.020+02:002012-06-18T10:34:21.020+02:00Em fixo en la sonoritat que hi donen de les conson...Em fixo en la sonoritat que hi donen de les consonants vibrants. La força de les erres.Jordi Dorcahttps://www.blogger.com/profile/13457543523942035266noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7467241388365328771.post-47702003889321745012012-06-16T20:48:07.372+02:002012-06-16T20:48:07.372+02:00Veig que Béquer és un dels teus preferits...I és q...Veig que Béquer és un dels teus preferits...I és que els seus poemes són d'aquells que se t'arrapen a la pell...L'havia idealitzat tant, que quan topa amb la realitat, fins i tot s'apaga la seva llum... <br /><br />Pasaba arrolladora en su hermosura <br /> y el paso le dejé; <br />ni aun a mirarla me volví y, no obstante, <br />algo a mi oído murmuró: —Esa es.<br /><br /> ¿Quién reunió la tarde a la mañana? <br /> Lo ignoro; sólo sé <br />que en una breve noche de verano <br />se unieron los crepúsculos, y... fue.<br /><br />I en aquest cas el somni es va fer realitat...<br />PetonsM. Roserhttps://www.blogger.com/profile/01452178754223120835noreply@blogger.com