miércoles, 29 de febrero de 2012

Joan Aliguer

“Per què m’he decidit a fer-ho? Perquè m’agradaria que el meu pas per aquest món, i per aquest Mollet que m’ha vist néixer i créixer, riure i sofrir, no quedés oblidat quan tanqui els ulls. I perquè, molts més anys enllà, alguna persona recordi o reciti encara alguna poesia meva – o alguna estrofa, si més no. Com ho han fet, molt temps després que jo l’escrivís, una Vicenta Manils, o una Rita Solé [···] fent-me emocionar pregonament, car jo ni recordava haver-les escrites, i elles se les sabien de memòria...” Joan Aliguer

Va ser durant les vacances d’estiu quan vaig topar atzarosament amb un llibre del poeta molletà Joan Aliguer ( Mollet del Vallès 1921 – 2007) i, sense gairebé adonar-me’n, vaig començar a apassionar-me per la seva vocació literària i per la profunditat de les seves poesies. És tanta l’admiració que em produí l’il·lustríssim poeta que vaig decidir incorporar-lo en el meu Treball del Recerca, intitulat Memoràndum Mollet. Contactar amb vells amics de l’autor que havien compartit la seva passió i els quals em mostraren la germanor forjada en el cercle poètic de l’Aliguer no tenia preu!  I, tal com afirma l’autor en el seu pròleg, el seu pas per aquest món no ha quedat ni quedarà oblidat, almenys fins que jo hi sigui per a acomplir el seu més apreciat desig, recordar-lo.   

lunes, 27 de febrero de 2012

Màrius Torres



AIXÒ ÉS LA JOIA
Això és la joia –ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.
I això és la mort –tancar els ulls, escoltar
el silenci de quan la música comença.
Màrius Torres
I jo, breus segons després d’haver rellegit un altre cop Com un foc invisible, antologia poètica de Màrius Torres, penso en la seva meravellosa poesia, en el seu jo intimista, en la consideració de la infantesa com una mena de paradís perdut, en la solitud del poeta i en el camí que ens condueix inexorablement cap a la mort.  Això sí que és la joia, poder finalitzar la setmana a la platja amb el llibre de poesies d’en Màrius Torres i ésser capaç de palpar la immensitat de l’univers!
“Cada poema és un combat i el poeta no té altra arma que el llenguatge, el seu estil propi.” Màrius Torres

jueves, 16 de febrero de 2012

Per què he plorat.

Mar i cel

Però en aquest món cruel i sord
enmig de l'odi i de l'horror
hi ha qui no vol arrossegar-se
hi ha qui no es creu aquesta farsa
hi ha algú que porta un món tan nou
veig una llum al fons del pou
que em fa tornar a començar a viure
hi ha algú que lluita per ser lliure.