Sota l’ombra de l’olivera observem l’Abel,
combatent el vent feixuc de tramuntana. Amb un fort bleix i esgotat per
l’immens esforç que havia realitzat durant tants anys, ha decidit aturar-se per
sempre més. Ja no té el coratge que l’acompanyà d’ençà la seva jovenesa i dóna
per perduda la cursa.
Temps enrere, l’esportista fou un dels
millors atletes de la comarca. El motiu principal que el portà a aficionar-se a
aquest esport fou la voluntat d’atrapar la vida, que corria a una velocitat vertiginosa.
Delejava aturar-la i pregar-li que
caminés d’una manera més pausada, per poder gaudir, si més no, de les petiteses
d’aquest món que sempre havia ignorat. No obstant això, mai no aconseguí, ni
tan sols, acostar-se-li.
Poc després d’aturar-se, observa el seu
voltant i, en obrir el ulls per primera vegada, topa amb la silueta fràgil de
la vida, que molt lentament s’aproxima per preguntar-li el perquè de la seva pressa.
