domingo, 4 de marzo de 2012

Salvador Espriu


Cementiri de Sinera ( Arenys de Mar)
II
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre. 


XXVI

No lluito més. Et deixo 
el sepulcre vastíssim
que fou terra dels pares,
somni, sentit. Em moro,
perquè no sé com viure. 

 

2 comentarios:

  1. Preciosos aquests versos d'Espriu i segueixen sent molt actuals malgrat el temps passat...
    "Em moro, perquè no sé com viure", quines paraules tan colpidores, que ens parlen d'una ànima sensible que estima la vida i la terra, però no li agrada el que veu...
    Un petó de bona nit.

    ResponderEliminar
  2. M. Roser: Sí, són preciosos els versos:)

    ResponderEliminar