jueves, 19 de abril de 2012

El Crit Edvard Munch

El Crit, Edvard Munch 

   


El quadre mostra un reflex del món interior del personatge, descrit per l'artista en unes notes autobiogràfiques el 1882:"Estaba paseando con dos amigos. El sol se ponía. El cielo se volvió de un rojo sangriento. Sentí un vahído de melancolía. Me sentía mortalmente cansado sobre el fiordo azul y negro. De la ciudad colgaban sangre y lenguas de fuego. Mis amigos siguieron caminando. Yo me quedé atrás, estremecido de ansiedad. Sentí el gran grito en la naturaleza".

Munch pintà aquest quadre amb únicament vint-i-nou anys, suficients per tenir una visió del món apocalíptica. Des de ven jove, el seu pare autoritari li parlà de la tragèdia de la vida, d'un món més enllà, de l'infern. Munch va veure com la salut dels seus germans es deteriorava progressivament i, l'any 1908, l'artista va caure en una profunda depressió i va ingressar en una clínica de Copenhaguen. 


9 comentarios:

  1. Bona nit,
    Mira quina casualitat, vaig a un curs d'història de l'art i l'últim dia ens vam quedar just parlant d'en Munch. M'ha agradat molt que posessis aquesta anècdota, perquè al curset es limiten més a la part tècnica i m'agrada poder "lluir-me" afegint informació...
    Bon cap de setmana.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Quina gràcia, a mi m'encanta saber sempre quin ha estat el motiu que ha conduit a un artista a realitzar una obra d'art. M'alegra que la meva publicació et sigui útil per a les teves classes. Fins aviat! Per cert, m'he imprès el teu llibre, estic esperant que arribi el pont de maig per a gaudir profundament de la lectura:)!

      Eliminar
    2. Gràcies m'agradaria saber si queda ben imprés...
      Petons.

      Eliminar
    3. Sí, s'ha imprès bé. Es pot llegir sense problema! :)

      Eliminar
  2. Un que també llegeix el llibre de la Roser.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. És fascinant l'obra, eh.
      Has llegit el llibre de la M. Roser? :) Fins aviat.

      Eliminar
  3. M'havia trobat molts cops amb aquesta imatge i mai m'havia parat a mirar-la de veritat, amb tots els sentits posats. Ara ho he fet i, a banda de descobrir una obra d'art impressionant, crec que també he entès perquè sempre li passava la mirada de llarg. Aquesta por a que se'm mostri una realitat crua, dura, que m'arribi molt a dins i que se m'enquisti. Aquesta por a obrir la caixeta que guarda la part més cruel de la vida. La por de perdre-m'hi a dins. Aiiii!!!! Avui, però, m'he atrevit!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. És, com tu dius, una obra impressionant. M'agrada que t'hagis atrevit a observar-la profundament! He llegit en algun lloc que en una de les diverses versions del quadre hi havia, al cel, escrit borrosament: “Esta obra tan sólo la puede haber realizado un loco.” No se sap qui la va escriure realment. I jo, en referència a aquesta frase, penso que sí, potser sí que ho estava, de boig. Boig per la pintura, també. Molts anhelarien pintar amb tanta passió com ell!
      Fins aviat

      Eliminar