lunes, 24 de septiembre de 2012

Amor vincit omnia



Amor vincit omnia
Era tanto el amor que sentían que nunca llegaron a conocerse.

15 comentarios:

  1. L'amor tot ho venç...Però com es pot tenir un amor tan gran per algú que no coneixes? Sinó és coneixen com es poden estimar, no sé quina és la barrera que ha de vèncer aquest amor...
    Potser cadascú s'imagina un amor apassionat , però inexistent...Estimaven un miratge? Ui quin embolic!
    Petons.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. És potser l’amor idíl•lic quelcom que no ens deixa veure més enllà de la inexistència? Pot aquest sentiment passional privar-nos de conèixer la vertadera essència de l’altre? L’única cosa de què no podem dubtar és de l’existència d’aquest sentiment, que d’ençà la Grècia clàssica ha estat tan vigent en l'ésser humà. Petons i fins aviat!

      Eliminar
  2. De ben segur, estem parlant de l’amor platònic que engrandeix l’horitzó dels sentiments guardant al cor secretes esperances, i no volem decebre’l ni tan sols amb una mirada. Però, aleshores, si no obre la porta perquè aquest sentiments esclatin, es marceixen com la flor que no es regada ni amb una sola llàgrima.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Exacte. De fet, el propi Plató ho deia: el hombre que siente mucho, habla poco. Potser sí que cal, però, que aquest sentiment passional esclati i esdevingui quelcom diferent. És difícil viure a copia de miratges, tanmateix és necessari per a continuar endavant. Sense llàgrimes no hi ha vida.

      Eliminar
  3. Respuestas
    1. No ho és pas. Però ara que m’hi fixo, la nostra manera de pensar no és tan diferent de la de l’època trobadoresca, no? Fins aviat!

      Eliminar
  4. L'amor ideal, aquest és l'únic que no s'esfondra mai, mentre perduren les idees (és clar). M'agrada la idea però jo també necessito que sigui una mica més real. Una abraçada!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No es pot esperar tota una vida una persona, no? O potser sí. Un petó!

      Eliminar
  5. I a vegades l'amor no és suficient per conèixer-se... fan falta altres coses que crein sintonies.
    Molt interessant el teu blog que he trobat al de la Montse. Et seguiré i et llegiré, ja en sóc seguidor
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
    Respuestas

    1. Moltes gràcies per seguir el meu blog. Jo també t'aniré llegint. No és possible conèixer una persona completament si únicament estimes allò idíl·lic, no? Fins aviat!

      Eliminar
  6. Ep... I cal entebiar-lo, si ja es coneix, per continuar vivint. Els meus alumnes no entenen els trovadors, però tampoc els emociona Salvat-Papasseit. Continuaré informant.
    Una abraçada!

    ResponderEliminar
  7. L'ardent desig de conèixer-se i la determinació de no fer-ho mai...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Molt trist, no? L'amor platònic és capaç d'apaivagar la nostra set?

      Eliminar
  8. joan serra i malla8 de octubre de 2012, 8:35

    L'amor platònic sustentat per la por d'espatllar-lo...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. La por només ens priva d'arribar allà on volem arribar. Res més. Fins aviat, Joan!

      Eliminar