miércoles, 14 de noviembre de 2012

Konstantinos P. Kavafis - Ítaca



Konstantinos P. Kavafis  (Alexandria, 1863 – 1933)

ÍTACA

Quan surts a fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixença.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’airat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
Que, amb quina delectança, amb quina joia!
Entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
Que et puguis aturar en mercats fenicis
I comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
Corals i nacres, ambres i banussos
I delicats perfums de tota mena:
Tanta abundor com puguis de perfums delicats;
Que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
Per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
I que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
Ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

                                                   (traducció de Carles Riba)


 http://www.youtube.com/watch?v=InJhQ-kp9Kk

9 comentarios:

  1. Penso que està molt bé que el camins siguin llargs, perquè solen ser més productius que la fita en sí,
    però també crec que no s'han d'eternitzar, perquè aleshores es perd la il·lusió i arribes a pensar que mai arribaràs a la teva Ítaca...
    Com que ja fa molt de temps que fem camí, crec que ja ha arribat l'hora d'accelerar la marxa!!!
    Petonets.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hauria de ser un viatge llarg en experiències, però si s'hi eternitzessin moments buits, sense cap profit, aleshores no tindria cap mena de sentit la travessia. Hauria Odisseu adorat la seva Ítaca si hagués estat fàcil el camíi? Bones vacances.

      Eliminar
  2. Sàvies paraules, per tenir en compte cada vegada que el camí se'ns enredi una mica...

    Una abraçada!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Tots els entrebancs seran experiències que ens ajudaran, més endavant, a superar amb més força els obstacles!

      Eliminar
  3. Com la papallona acaba de dir, en el seu darrer post: “ Millor anar fent camí” Cadascú té la seva Ítaca i potser alguns amb pocs revolts del camí ja arriben a la fita, ple d’experiències i saviesa. Altres, tenen un camí molt llarg per davant perquè, tal vegada, la lliçó encara és molt llarga per aprendre. El propi camí ens ho mostrarà.
    Abraçades.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Com tu dius, cadascú fa el seu propi camí. I és això el que ens fa diferents de la resta: tots anhelem arribar a Ítaca, però cadascú la recrea a la seva manera. Hi ha qui pensa que no existeix l'illa.Tard o d'hora, la vida els posa Ítaca davant els ulls. Ja sigui per sempre o d'una manera efímera. L'important és trobar-la.

      Eliminar
  4. Grècia, Fenícia, Roma i Cartago. Els celtíbers no van amb nosaltres.

    ResponderEliminar
  5. Brasil e os países lusôfonos são muito interessantes. Eu gostaria de visitar seu blog, e o seu país.
    ☺☻

    ResponderEliminar