miércoles, 10 de abril de 2013

Miquel Martí i Pol

   Un dia qualsevol, de Miquel Martí Pol 
 
Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrere.
 
 
Miquel Martí o Pol
 

Algun dia estarem disposats, potser, temeraris, a  seguir endavant sense por. A reptar la mort i a qualsevol entrebanc!  
 

8 comentarios:

  1. Fàcil de dir, o d'escriure, difícil de fer.

    ResponderEliminar
  2. Un dia qualsevol...segur que sí!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Qui sap. Potser ja som temeraris, només cal creure-ho.

      Eliminar
  3. Mira que he llegit poemes d'en Martí i Pol, però aquest no el coneixia...Penso, que més que por a morir, tenim por del patiment que un moment tan inevitable ens pot portar.
    Petonets.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. També por a no ser, a no sentir, a no estimar. Por al nostre oblit i al dels altres.

      Eliminar
  4. L'últim plany, l'últim clam.
    La mort el certifica.
    Però cal fer-ho, que diu l'Helena.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Cal ser temeraris, suportar tossudament la pluja i marxar perquè ja ho haguem fet tot, viscut tot. Però fins aleshores, ens hem de limitar a viure.

      Eliminar