martes, 30 de septiembre de 2014


Encontraren-se l'amic e l'amat, e dix l'amic: 
― No cal que em parles; mas fé'm senyal ab tos ulls, qui són paraules a mon cor, con te do ço que demanes.

Ramon Llull
Publicado por en

7 comentarios:

  1. M. Roser1 de octubre de 2014, 20:46

    Ui, amb els ulls es poden dir moltes més coses que amb paraules...M'agrada això de paraules dirigides al cor, referint-se a la mirada!
    Petonets.

    ResponderEliminar
  2. novesflors4 de octubre de 2014, 22:29

    M'encanten els diàlegs entre l'Amic e l'Amat.
    No coneixia el teu blog. Me'n faig seguidora.

    ResponderEliminar
  3. Verba volant, scripta manent4 de octubre de 2014, 22:35

    A mi també. Moltes gràcies, jo també em faig seguidora del teu blog i dels poemes del teu blog!

    ResponderEliminar
  4. cantireta5 de octubre de 2014, 21:39

    Hi ha mirades delatores, i enamorades, i verges, i sàpides. Hi ha mirades que encomanen els altres 4 sentits.

    :-)

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)