 |
| In ictu oculi |
Passen edats i vides
ab moviment sutil,
les unes nos segueixen,
a les altres seguim.
Los anys se precipiten
tan veloçment al fi,
que és començar a viure
començar a morir.
Los termes corresponen
en cercle repetit:
lo que un sospir anima
acaba altre sospir.
Desengany del món
Francesc de Fontanella
Aquest poema que ens parla del pas del temps, em fa pensar que la vida és com un sospir, de fet, comencem a morir al moment de néixer! Però tan si és curta com llarga, pot ser molt intensa...Cal ser optimista.
ResponderEliminarPetonets.
Certament, la vida eterna no estaria malament, gens malament!
ResponderEliminar