jueves, 25 de septiembre de 2014

Mar i cel


Després de tants anys esperant, per fi, d'aquí poc, vaig a veure Mar i cel!

̶  Blanca, l'amor que m'ha salvat és una força que ens separa.
̶  Saïd, l'amor que ens ha salvat ens uneix més que abans encara. 
̶  El mar i el cel, com tu i jo, són com dos punts que mai no es troben. 
̶  El mar i el cel a l'horitzó, són dos que es troben i es confonen. Sempre esperant una altra nit. 
̶  Aquella nit que els ulls et tanca.
̶  Per retrobar-me amb tu, Saïd.
̶  Per retrobar l'amor de Blanca.


5 comentarios:

  1. Jo tampoc l'he vist...Un diàleg preciós entre la Blanca i en Saïd...Ell és més pessimista veu l'amor com una separació, que contrasta amb l'optimisme de la Blanca que veu com els uneix... Penso que el seu amor és com aquest horitzó on es confonen el mar i el cel...
    Espero que en gaudeixis força.
    Petonets.

    ResponderEliminar
  2. A veure què tal, de moment els comentaris de la gent que ja l'ha vista són molt bons!

    ResponderEliminar
  3. Uf, quina força els diàlegs d'aquesta obra!

    ResponderEliminar