Haver de ser valent i ardit,

 no sentir el mal de cap ferida...

 i en el meu cor quan ve la nit,

 creure que visc una altra vida.

Dolce Vita

Després de tants anys, per fi, Teatre Victòria, Mar i Cel. Dolce Vita. 

Jo la vaig veure un dia clar

sota una llum que m´encegava
i quan la vaig gosar mirar
ella em tornava la mirada.

I ara en les nits que em gronxa el mar,
quan vaig mirar la lluna clara,
ja no hi sé veure més que un far
des d´on somriu la seva cara.

Si sabés esperar
Durant molts anys.
Si pogués somniar que són només instants.

[···]

I ara ens veuríeu abraçats
vivint l'amor d'una altra vida
mirant el mar des d´un jardí
imaginant que no té fi.

Si sabés,
si sabés esperar
durant molts anys
si pogués somniar

que són només instants! 

És la cançó que apareix a partir del minut 3 del vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=YC1vlTev2G8

Ja sóc pare i em sent ara més fill que mai. 
Jo no sé si és perquè se'm va morir la filla. 
Jo només sé que em sent més amargament fill. 
Et pregue per mon pare i et pregue per ma mare 
i la meua germana. Filla meua que estàs 
al cel: mira els teus avis, atura't damunt d'ells 
com un dia ben blau, i transparent, i pur. 
Ets, potser, molt més d'ells que meua, filla meua. 
Abans que fer plorar ma mare, jo voldria 
caure'm en terra mort. Estic trist. No puc més. 
Mare, crec que ja sé exactament què em passa.

Vicent Andrés Estellés