Konstantinos
P. Kavafis (Alexandria, 1863 – 1933)
ÍTACA
Quan surts a fer el viatge cap a Ítaca,
ple d’aventures, ple de coneixença.
l’airat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no
trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt,
si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els
topis
si no els portes amb tu dins la teva
ànima,
si no és la teva ànima que els dreça
davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
Que, amb quina delectança, amb quina
joia!
Entraràs en un port que els teus ulls
ignoraven;
Que et puguis aturar en mercats fenicis
I comprar-hi les bones coses que s’hi
exhibeixen,
Corals i nacres, ambres i banussos
I delicats perfums de tota mena:
Tanta abundor com puguis de perfums
delicats;
Que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
Per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
I que ja siguis vell quan fondegis a
l’illa,
Ric de tot el que hauràs guanyat fent el
camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses
Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a
fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta
experiència,
Ja hauràs pogut comprendre què volen dir
les Ítaques.
http://www.youtube.com/watch?v=InJhQ-kp9Kk