Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar - la nostra pàtria antiga.
1937, Màrius Torres
http://www.youtube.com/watch?v=aq9yhyFMcmY
Cançó cantada del poema per Lluís Llach