Avui el Sol
és càlid. Serà que ja has arribat al Cel, que estàs content i que, per fi, ets
feliç. Aquí et recordem i, malgrat l’amargor que s’amaga entre cadascuna de les
llàgrimes que cauen pel nostre rostre, el darrer somriure ens mostra que sempre
quedarà una mica de la teva essència amb nosaltres. Tenies tantes ganes de
viure, de gaudir d’aquesta joia, de les teves nétes, de les cosines, dels
germans, dels teus fills, de la teva esposa i, això no obstant, el vent se t’ha
emportat sense compassió!. I ara em pregunto: per què hauria delejat un comiat,
unes darreres paraules abans de marxar? Si, malgrat que ens separi un món
immens, ens guiaràs fins al nostre darrer alè de vida. Segur que, a hores d’ara, t’has retrobat amb
el teu pare i has sorprès a tothom amb la teva gran vocació culinària. Hauràs
obert un nou restaurant, potser?
Gràcies per tot el que has fet pels nostres,
mai no ho oblidarem. Fins aviat.