Algú em va dir una vegada que hom recorda tot allò que escull. I tot
allò que mai no va tenir lloc, també, justament perquè es necessita. I a mesura
que avancen els anys, penso que moltes de les coses que recordo mai no van
tenir lloc. Però no és important. Perquè tot el que no és ara, no
és. I no trobo cap diferència entre un amor que ha existit i un altre de platònic. Perquè tots dos
ja no hi són. I tant se val la resta.
