Algú em va dir una vegada que hom recorda tot allò que escull. I tot
allò que mai no va tenir lloc, també, justament perquè es necessita. I a mesura
que avancen els anys, penso que moltes de les coses que recordo mai no van
tenir lloc. Però no és important. Perquè tot el que no és ara, no
és. I no trobo cap diferència entre un amor que ha existit i un altre de platònic. Perquè tots dos
ja no hi són. I tant se val la resta.
!!
ResponderEliminar!
EliminarNo ho sé, però jo recordo moltes coses que no he escollit i segurament se'm passa alguna que sí vaig triar...Tot el que no és ara no és, però pot haver estat i el què és ara en pot ser conseqüència...Penso que realment el què va ser condiciona el què és i tots dos són la llavor del què serà!
ResponderEliminarBon vespre.
De què serveix que hagi estat si ja no és? Experiència, record, però res més. És veritat, som el que som perquè vam ser. I quan caiem fem un pas de gegant a la vida. Una decisió o una altra condicionen completament el nostre camí.
EliminarQue la vie n'a d'importance,
ResponderEliminar(...)
L'important c'est la rose.
(Gilbert Becaud)
Costa d'admetre però és així.
Justament. La rose c'est la rose, la rose sont les personnes (ou animaux) qu'on aime ou qu'on a aimé.
Eliminar