Avui el Sol
és càlid. Serà que ja has arribat al Cel, que estàs content i que, per fi, ets
feliç. Aquí et recordem i, malgrat l’amargor que s’amaga entre cadascuna de les
llàgrimes que cauen pel nostre rostre, el darrer somriure ens mostra que sempre
quedarà una mica de la teva essència amb nosaltres. Tenies tantes ganes de
viure, de gaudir d’aquesta joia, de les teves nétes, de les cosines, dels
germans, dels teus fills, de la teva esposa i, això no obstant, el vent se t’ha
emportat sense compassió!. I ara em pregunto: per què hauria delejat un comiat,
unes darreres paraules abans de marxar? Si, malgrat que ens separi un món
immens, ens guiaràs fins al nostre darrer alè de vida. Segur que, a hores d’ara, t’has retrobat amb
el teu pare i has sorprès a tothom amb la teva gran vocació culinària. Hauràs
obert un nou restaurant, potser?
Gràcies per tot el que has fet pels nostres,
mai no ho oblidarem. Fins aviat.
.jpg)
62 primaveres no han estat suficients per mostrar la nostra immensa estima cap a tu.
ResponderEliminarUnes paraules molt sentides que expressen el gran amor que li professaves...No sé com de propera a tu era aquesta persona, però no podies expressar millor els teus sentiments. De vegades la vida ens sembla injusta, quan ens marxa algú que encara tenia moltes vivències per gaudir...Però segur que li arriben aquests sentiments d'enyorança tot just encetada i ell t'envia la seva calidesa, perquè tinguis la certesa que és feliç....
ResponderEliminarEn aquests moments de tristor em venen a la memòria unes paraules que volen ser un petit consol: no estiguis trista perquè t'ha deixat, dona gràcies pel temps que has pogut gaudir de la seva companyia.
Una forta abraçada.
Moltes gràcies per les teves paraules, M. Roser. Com tu dius, almenys vaig poder gaudir de la seva companyia. :)
EliminarSempre m'ho he demanat: per què se'ns els emporten abans d'hora?
ResponderEliminarOn és el sentit de tot plegat?
Ja ho sé: són les preguntes de sempre.
Ho has expressat bé.
Jo també m'ho pregunto sempre, per què han de marxar tan d'hora quan més se'ls necessita?. És això la vida, néixer per morir. Fins aviat!
EliminarSomiegem paraules que varen quedar al tinter. Sempre hi haurà preguntes sense resposta. Ho sé del cert. Però queda l’eternitat d’un record, d’una mirada, d’una carícia a l’ànima i ho hem de gaudir dins del nostre Tempus fugit.
ResponderEliminarAbraçades.
És això, almenys mentre visqui el seu record quedarà impregnat en la meva ànima. És cert que el temps fuig vertiginosament. És millor no deixar per demà el que vols fer avui, perquè mai no saps què pot passar demà. Fins aviat i una abraçada.
Eliminar