.jpg)
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar - la nostra pàtria antiga.
1937, Màrius Torres
Cançó cantada del poema per Lluís Llach
Ben tornada, i amb un gran poema!
ResponderEliminarMoltes gràcies! Sens dubte és un magnífic poema. :)
EliminarGaudint de Màrius Torres. Indestriable de Lluís Llach.
ResponderEliminarCom tu dius, gaudint del poeta, impregnant-nos de la seva passió literària. No havia escoltat mai la versió cantada de Cançó a Mahalta. Ara mateix poso l'enllaç a la publicació. Moltes gràcies.
EliminarM'agrada Màrius Torres...Ell s'autodefinia com "un metge que fa versos"
ResponderEliminaro com un "poeta líric"...Suposo que el seu pas pel sanatori, va marcar molt la seva obra d'un tarannà molt nostàlgic. M'ha fet gràcia aquest petit poema que no coneixia, tot un missatge amorós, però la forma, és com un petit conjunt de rodolins...(a mi m'ho sembla)
Petonets.
Són rodolins que simbolitzarien, de dos en dos, els "dos rius paral·lels".
EliminarSí, té la seva lògica, les dues ànimes...Gràcies.
EliminarTal com diu l'Helena, la disposició dels versos alexandrins suggereix el curs paral•lel de dos rius. En Màrius Torres mostra en aquests versos la impossibilitat d’una relació amorosa. Estic segura que la seva estada al Sanatori de Puig d’Olena va marcar molt la seva poesia. Per aquest motiu m’agradaria visitar-lo algun dia d’aquests. Fins aviat!
EliminarDe vegades...
ResponderEliminarLa vida és un paral•lelisme constant,
tan a prop i tan distant.
Quanta raó. Tot esdevé, encara que arribin a semblar coses oposades, un paral•lelisme.
EliminarEn ell m'emmirallo. Com l'arbre en el riu.
ResponderEliminar