"Hija, estas son semillas de pensamientos. No sé si te gustan las flores, pero habría querido regalarte un ramo para tu cumpleaños. Espero que, si las plantas, broten. [···] Días más tarde empezaron a salir unos pequeños tallos verdes; Berta no daba crédito a lo que veía. Y lo que veía era ni más ni menos que la vida" Que nadie te salve la vida - Flavia Company
Heus aquí la vida. Quan ja ho dónes tot per perdut, brota l'esperança. Quan ja no confies que la llavor que vas sembrar esdevingui vida, aleshores neix un petit pi, decidit a arriscar-se i preparat per anar cap endavant. Viure. Benvingut!
Qui ningú encengui la teva torxa. Sigues lluerna per il•luminar el teu propi camí.
ResponderEliminarSi enlluernes amb les teves pròpies mans el camí, mai no et faltarà la claror!
EliminarPer això diuen que l'esperança és l'últim que es perd...Si la llavor que sembres l'assaones bé amb adob de sentiments, segur que alguna cosa recolliràs, potser una flor , una carícia, un petó, un somriure...
ResponderEliminarBona nit.
L'esperança sempre hi és. Quin consol! Perquè qui la perd de vista, ja ho pot donar tot per perdut. Moltes gràcies pel comentari.
EliminarUn post preciós, encomana ganes i vitalitat. Sovint trobo en l'observació de la natura l'energia que a vegades em falta per viure.
ResponderEliminarSí, molta vitalitat. Em pregunto com serà el món d'aquí a un parell de segles, quan els pins hagin viscut tan sols mitja vida.
Eliminar