In Memoriam del poeta Joan Aliguer
"Perquè, molts més anys enllà, alguna persona recordi o
reciti encara alguna poesia meva – o alguna estrofa, si més no."
La rosa de Sant Jordi
Per què
comprar-te una rosa
que parli de l’amor
meu?
L’amor d’espòs
per l’esposa
Tan cert és com
que hi ha Déu.
Als quinze anys
de matrimoni
quan ja ha plogut
i ha nevat,
l’amor, no cal
que es pregoni
com és costum al
mercat.
L’amor és doble
confiança
que venç l’engelosiment;
consol, afany i
esperança
que no es perdrà
ni un moment.
És creure, passi
el que passi
que l’altre no et
fallarà.
Saber, per molt
fred que faci
que el bon temps
retornarà.
La rosa que per
Sant Jordi
s'ofrenen
enamorats,
és més un pròleg
o exordi
que imatge de
temps passats.
[···]
Mes, amb tot i la
ferida
que el pas del
temps produeix,
el nostre amor no
és mentida
i es pot dir que
encara creix.
[···]
I besos a pell de
galta
o als llavis,
porta del cor...
La rosa, creus
que fa falta,
per proclamar el
nostre amor?
Avui quan he obert el teu blog, m'ha fet un sal el cor...és que el meu pare, al cel sia, és deia Joan Algué, ho he hagut de tornar a llegir.
ResponderEliminarNo coneixia aquest poeta, és actual? T'ho pregunto perquè m'ha fet pensar en Josep M. de Segarra...Aquells poemes tan vitals recitats per veus vellutades, que em produeixen una esgarrifansa!!!
La frase del començament m'ha enamorat... L'esperança d'algú que no vol ser oblidat amb el pas del temps.
Bona nit.
Bon dia, M. Roser,
ResponderEliminarÉs un autor contemporani, va morir l'any 2007. A mi també em va
enamorar la cita del començament, per aquest motiu he recitat en
diverses ocasions poemes d'en Joan Aliguer, per acomplir un dels
somnis del poeta: no ésser oblidat.
Quina casualitat que el teu pare es digués més o menys igual que l'Aliguer:)