Autoretrat Rodoreda

L'amor

Què és l'amor? Difícil, per no dir impossible, de contestar. Si l'amor mena a matar i a morir, i turmenta i et fa fer el ridícul, per què la gent corre al seu darrere adelerada? Si l'amor és un ésser adés infant, adés home, si primer duu buirac i després no sap on se'l deixa, si et fa enamorar i s'enamora, si és innocent i quan menys t'ho penses deixa la innocència on vol, ni sap què és, ni sap com és: i encara perdem el temps a definir-lo?

Crec en una estimació, en un afecte sincer i, sobretot i per damunt de tot, en una gran dosi d'altruisme: tot el que s'allunyi d'això no pot anomenar-se amor. Si l'amor ens ha de menar, com la filosofia, a una recerca constant - aquí, però del mot  millor -, no crec ni creuré en l'amor. 

Vida amarga

Estic desenganyada de la vida en general. És una tempesta d’aquelles...La gent com jo, que ha viscut la guerra i que hem tingut una vida tempestuosa, tenim una visió del món més amarga. I, tanmateix, m’estimo molt la vida. La prova és que he passat èpoques molt difícils i no m’han proporcionat cap moment d’amargor. Val la pena de viure. Quan et fas gran i t’asserenes, te n’adones. Quan s’és jove les passions se t’emporten més. 

Sobreviure als altres

  Sabeu què passa a la meva edat? Que les persones que més he estimat han desaparegut, han mort, i llavors, per parlar de la meva vida, hauria de posar-me a plorar. Sobreviure als altres no és cap ganga, li ho asseguro... No tinc la morbositat del record, i no tinc ganes de plorar. I després, hi ha una espècies de pudor. Tot barrejat. Fujo de la tristesa perquè vull la vida; és per això. I agraeixo viure, la qual cosa, en el meu cas, és incompatible amb el record. No sé explicar-me bé.

Tot està bé així 

A mesura que et vas fent gran et vas allunyant dels problemes de la bellesa personal, s'acaba la preocupació per agradar, perquè et trobin maca, i et dediques a mirar, no a tu, sinó fora de tu mateixa.

Mercè Rodoreda Autoretrat. A cura de Mònica Miró Vinaixa i d'Abraham Mohino Balet.