Ab imo pectore, des del fons del meu cor
Avui, 13 de març de l’any 2012, ha mort l’escriptora Teresa Pàmies. No
obstant això, sempre restaran les seves
obres, com per exemple Quan érem capitans (1974)
i Va ploure tot el dia (1975), i per tant, sospirs de la seva
pròpia essència.
La seva obra és de clara tendència documental, un
testimoni viu de la guerra civil i de l'exili. Com afirma Vicenç Riera Llorca:
"Una història social i política detallada del nostre poble no pot
prescindir de records com els de Teresa Pàmies".
Jo he llegit "quant érem capitans" i el que més m'agrada d'ella, és la seva lluita personal per tot allò que creia, sense importar-li massa quines sigles hagués d'utilitzar...
ResponderEliminarUn petó de bona nit.
Me'l recomanes:)? La lluita personal és essencial, quina llàstima que no hagi arribat mai a conèixer la Teresa Pàmies!
EliminarBona nit, M. Roser.