Els primers freds

 Els primers freds 

En els inicis de la seva trajectòria artística, Miquel Blay, instal·lat a Roma com a pensionat de la Diputació de Girona, va modelar un esbós en terra cuita d'un grup format per un vell i una nena asseguts en un banc, arraulits de fred. L'any següent Blay va esculpirlo a mida natural, però ara amb les figures nues. Aquest esbós va esdevenir la peça definitiva, i es va convertir en una de les més significatives de la producció de l'autor i, el que és més important, en una de les obres mestres de l'escultura catalana. 

Els primers freds, escultura emmarcada en el realisme naturalista adoptat per Blay en la seva etapa de formació, representa un tema anecdòtic tractat amb extrema minuciositat. Només cal observar l'anatomia del vell, especialment la textura de la pell i la morbidesa de la carn, per comprovar el domini tècnic de l'artista. No obstant això, en esculpir el marbre, va introduir elements plàstics propis del modernisme, com ara el non finito o esfumat de la cara de la nena, de clara influència rodiniana. Així, Blay aconseguia una síntesi entre una escultura convencional i efectista i l'escultura modernista, de la qual ell mateix seria un dels màxims exponents. Però a banda dels seus indubtables valors plàstics, on rau la veritable força d'aquesta obra és en la capacitat de l'artista per transformar una escena de tendresa commovedora en una representació idealitzada del sofriment humà. 

http://www.mnac.es/colleccio/col_modern.jsp?lan=001&ambit=69