.jpg)
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
¿És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...
M'agombola aquest plorar suau de les estrelles.
ResponderEliminarUn vers preciós. També m'agrada "Si dels meus somnis / ets l'únic somni viu".Gràcies per visitar el blog.
ResponderEliminar"No em preguntis, amor, per què t'estimo, si et tenia dins meu i ni sabria veure't com a tu...".
ResponderEliminarEm pregunto per què sempre necessitem respostes, posar paraules a espais que són tant sagrats, tant, que no en necessiten. Aquesta poesia explica com les paraules, moltes vegades, no són necessàries.
Perquè l'amor és. No?
M'encanta la poesia, i la poeta, i el bloc que estàs construint.
Una abraçada!
Com tu dius, l'amor no necessita cap resposta: hi ha amor o no n'hi ha. És magnífica la Rosa Leveroni, la seva poesia i la seva singularitat. M'ha agradat molt la reflexió que has realitzat en llegir el poema. Un petó:)
EliminarJo també penso que no cal preguntar-se perquè estimem algú, o perquè algú ens estima...
ResponderEliminarL'important és el sentiment, la causa, tan se val...
Has esmentat Rosa Leveroni, una gran poeta( o poetessa)...El poema preciós, també m'agrada el plorar suau de les estrelles i el respir beat quan l'aire passa i dels meus somnis ets l'ùnic somni viu...
Petons.
Completament d'acord amb tu, és impossible cercar una resposta al fet d'estimar. Preciosos els versos que has destacat, de fet, tot el poema en si és fascinant. A mi em va cridar molt l'atenció el darrer vers del poema: "L'únic somni viu que no podria arrabassar la Mort..." Com saber si un somni està viu? Un petó i fins aviat!
EliminarA què és refereix amb "el respir beat"? Estrepitós, angoixat, feliç, insignificant...?
ResponderEliminarM'encanta el poema, però és un detallet que no no entenc.
La felicitat de dos respirs, l'un al costat de l'altre, potser. L'angoixa va a vegades de la mà de l'alegria. No crec que el respir sigui, però, insignificant.
EliminarM'agrada molt aquest poema, l'he escollit per fer un treball a una assignatura, però no entenc a que es refereix amb el plorar suau de les estrelles i el respir beat... Per cert, sabíeu que aquest poema Rosa li va dedicar al seu amant Ferran Soldevila?? Era el seu professor!
ResponderEliminar