- Soler Serrano: Maestro Borges, todos esperamos que pasen muchos años, que volvamos a verle dentro de 4 o 5 años...
- Borges: No, 4 o 5 años, no. Espero haber muerto antes... (Borges moriría 5 años después)
- Soler Serrano: ...que estemos en Estocolmo cuando le den a usted, por fin, algún día ese premio Nobel...
- Borges: Bueno, pues yo soñé... pues yo soñé esta mañana que me moría.
- Soler Serrano: No!
- Borges: Sí. Que sentía una gran sensación de alivio. Me desperté de ese sueño, cuando me moría, sintiéndome francamente feliz.
- Soler Serrano: Bueno, pero porque había sido un sueño, digo yo...
- Borges: No, no, no. Sentía que me moría y que eso era una evasión, una libertad.
- Soler Serrano: ¿Usted se atreve a darnos aquí un breve testamento de urgencia? ¿Qué querría usted dejar dicho directamente, no a través de los versos ni a través de los cuentos, sino a través...
- Borges: Sino a través de la televisión...
- Soler Serrano: A través de la palabra viva...
- Borges: ¿A quién?
- Soler Serrano: ¿Qué querría usted dejar a todos sus amigos del mundo? ¿Qué mensaje, qué encargo, qué consejo?
- Borges: Yo no tengo ningún mensaje... Les aconsejo que lean a otros autores, que se olviden de mí... Un consejo muy sincero. Sí. Olvídense de Borges, hay tantos otros, muy superiores...
Un tipus que va escollir viure fora del sistema. Mai no li van perdonar. L'admiro :-)
ResponderEliminarSí, sens dubte és admirable. Borges deia: Yo siempre seré el futuro Nóbel.
EliminarPer a mi no ho serà, ho és. Fins aviat!
Els grans mestres no sempre tenen el reconeixement que es mereixen i, a més, són molt humils...
ResponderEliminarNo ho entenc, però és així sens dubte! Sort que sempre hi ha persones disposades a llegir els grans mestres:)
EliminarCal mirar endavant, no el melic. I llegir, per tenir llum als ulls.
ResponderEliminarGràcies.
Cal mirar sempre endavant. I llegir, llegir molt per no cegar-se amb la foscor.
Eliminar