El club de los poetas muertos

"Fui a los bosques porque quería vivir a conciencia, quería vivir a fondo y extraer todo el meollo a la vida, y dejar a un lado todo lo que no fuese vida, para no descubrir en el momento de mi muerte que no había vivido."

He aquí la felicidad

"El secreto de la felicidad no es hacer siempre lo que se quiere sino querer siempre lo que se hace." Leon Tolstoi, novelista  y pensador ruso.

"El hombre que hace que todo lo que lleve a la felicidad dependa de él mismo, ya no de los demás, ha adoptado el mejor plan para vivir feliz." Platón, filósofo.

"Algún día en cualquier parte, en cualquier lugar indefectiblemente te encontrarás a ti mismo, y ésa, sólo ésa, puede ser la más feliz o la más amarga de tus horas." Pablo Neruda, Poeta chileno 

"Existen dos maneras de ser feliz en esta vida, una es hacerse el idiota y la otra serlo." Sigmund Freud, médico fundador del psicoanálisis. 

Què és l'Art?, Joan Abelló

"La cultura i l'Art, no són altra cosa que el recull d'experiències viscudes, del bategar cercant la Veritat, encara que aquesta es transformi i deixi d'ésser exacta en un sentit matemàtic cada quinze o vint anys[···]Ja he dit que jo no era literat sinó pintor. I ara pretenc pintar, no amb colors que conec molt bé, sinó amb paraules. [···] 

Què és l'Art...? Un sentiment... Una abstracció contemplativa...?

¿És tal vegada el domini d'una tècnica...? No. I una altra vegada topem com “la vaca cega” de Maragall, amb la pedra cantelluda del gran misteri. [···] L'artista neix senyalat, marcat amb una empremta de foc, pels dits sagrats d'Aquell que marca i assenyala les rutes dels móns. Amb això volem dir que l'artista, sense ell mateix pretendre-ho, és un ésser predestinat.[···] L'Art doncs, és equivalent a Vida. És més, l'Art és la pròpia essència de la Vida. [···] - perquè l'Art no és mai dogmàtic – a descobrir vísceres, el bategar, el nervi i la sang d'allò que és Art. Hi ha una frase meravellosa de Bernard de Palissy, que diu: “No hi ha obra d'Art, sense dolor”.[···] Dolor, és...ànima. Dolor és... espiritualitat. Naixem en un plor atàvic i convuls. Morim en un sanglot que pot ésser plor”.

Mercè Rodoreda

Si jo no he sentit mai cap emoció davant una posta de  sol, com puc descriure o, millor dit, suggerir la màgia d’una posta de sol? Els carrers han estat sempre per a mi motiu d’inspiració, com algun tros d’una bona pel·lícula, com un parc en tot l’esclat de la primavera o gebrat i esquelètic a l’hivern, com la bona música sentida en el moment precís, com la cara de certes persones absolutament desconegudes que tot d’una creues, que t’atreuen i que no veuràs mai més. Per això et deixen una recança difícil d’explicar amb paraules. Una mà, en una pintura, et pot donar tot un personatge. Una mirada et pot impressionar més que no pas la bellesa d’uns ulls. Un somriure enigmàtic que de vegades pot ser només la contracció d’uns determinats  nervis facials, et roba el cor i necessites fer-lo perdurar. Penses: si pogués descriure aquesta mica de moviment gairebé imperceptible que canvia tota una expressió... [...]

Rodoreda, Mercè. “Pròleg”. En Mirall trencat. Barcelona: Edicions 62, 1983, p. 13 i 14.

Hermann Hesse, Demian

Però quan, de vegades, trobo la clau i baixo fins al fons de mi mateix, on dormiten, al mirall fosc, les imatges del destí, em cal únicament inclinar-me sobre aquest fosc mirall, i veig la meva pròpia imatge, que ja s’assembla completament a ell, el meu amic i el meu guia. Demian, Hermann Hesse