Hermann Hesse, Demian

Però quan, de vegades, trobo la clau i baixo fins al fons de mi mateix, on dormiten, al mirall fosc, les imatges del destí, em cal únicament inclinar-me sobre aquest fosc mirall, i veig la meva pròpia imatge, que ja s’assembla completament a ell, el meu amic i el meu guia. Demian, Hermann Hesse