lunes, 22 de septiembre de 2014

Francesc Fontanella

In ictu oculi

Passen edats i vides 
ab moviment sutil, 
les unes nos segueixen, 
a les altres seguim. 
Los anys se precipiten 
tan veloçment al fi, 
que és començar a viure 
començar a morir. 
Los termes corresponen 
en cercle repetit: 
lo que un sospir anima 
acaba altre sospir. 

Desengany del món
Francesc de Fontanella

2 comentarios:

  1. Aquest poema que ens parla del pas del temps, em fa pensar que la vida és com un sospir, de fet, comencem a morir al moment de néixer! Però tan si és curta com llarga, pot ser molt intensa...Cal ser optimista.
    Petonets.

    ResponderEliminar
  2. Certament, la vida eterna no estaria malament, gens malament!

    ResponderEliminar