Dolce Vita

Després de tants anys, per fi, Teatre Victòria, Mar i Cel. Dolce Vita. 

Jo la vaig veure un dia clar

sota una llum que m´encegava
i quan la vaig gosar mirar
ella em tornava la mirada.

I ara en les nits que em gronxa el mar,
quan vaig mirar la lluna clara,
ja no hi sé veure més que un far
des d´on somriu la seva cara.

Si sabés esperar
Durant molts anys.
Si pogués somniar que són només instants.

[···]

I ara ens veuríeu abraçats
vivint l'amor d'una altra vida
mirant el mar des d´un jardí
imaginant que no té fi.

Si sabés,
si sabés esperar
durant molts anys
si pogués somniar

que són només instants! 

És la cançó que apareix a partir del minut 3 del vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=YC1vlTev2G8

Ja sóc pare i em sent ara més fill que mai. 
Jo no sé si és perquè se'm va morir la filla. 
Jo només sé que em sent més amargament fill. 
Et pregue per mon pare i et pregue per ma mare 
i la meua germana. Filla meua que estàs 
al cel: mira els teus avis, atura't damunt d'ells 
com un dia ben blau, i transparent, i pur. 
Ets, potser, molt més d'ells que meua, filla meua. 
Abans que fer plorar ma mare, jo voldria 
caure'm en terra mort. Estic trist. No puc més. 
Mare, crec que ja sé exactament què em passa.

Vicent Andrés Estellés

Encontraren-se l'amic e l'amat, e dix l'amic: 

― No cal que em parles; mas fé'm senyal ab tos ulls, qui són paraules a mon cor, con te do ço que demanes.

Ramon Llull

Mar i cel

Després de tants anys esperant, per fi, d'aquí poc, vaig a veure Mar i cel!

̶  Blanca, l'amor que m'ha salvat és una força que ens separa.

̶  Saïd, l'amor que ens ha salvat ens uneix més que abans encara. 

̶  El mar i el cel, com tu i jo, són com dos punts que mai no es troben. 

̶  El mar i el cel a l'horitzó, són dos que es troben i es confonen. Sempre esperant una altra nit. 

̶  Aquella nit que els ulls et tanca.

̶  Per retrobar-me amb tu, Saïd.

̶  Per retrobar l'amor de Blanca.

Allí donde el sepulcro que se cierra 

abre una eternidad, 

todo cuanto los dos hemos callado, 

allí lo hemos de hablar.

Gustavo Adolfo Bécquer

Francesc Fontanella

In ictu oculi

Passen edats i vides 

ab moviment sutil, 

les unes nos segueixen, 

a les altres seguim. 

Los anys se precipiten 

tan veloçment al fi, 

que és començar a viure 

començar a morir. 

Los termes corresponen 

en cercle repetit: 

lo que un sospir anima 

acaba altre sospir. 

Desengany del món

Francesc de Fontanella

Montserrat Abelló

I aprenc a dir que No.

Amollo en la nit 

la veu amarga o 

la veu esperançada.

I aprenc a dir que No.

Que ja no és temps de plorar

ni de lamentar-se, ni tampoc

el de cercar excuses fàcils.

I aprenc a dir que No.

(De Dins l’esfera del temps, 1998)