Paternidad responsable, Carlos Alfaro

Era tu padre. Estaba igual, más joven incluso que antes de su muerte, y te miraba sonriente, parado al otro lado de la calle, con ese gesto que solía poner cuando eras niño y te iba a recoger a la salida del colegio cada tarde. Lógicamente, te quedaste perplejo, incapaz de entender qué sucedía, y no reparaste ni en que el disco se ponía rojo de repente ni en que derrapaba en la curva un autobús y se iba contra ti incontrolado. Fue tremendo. Ya en el suelo, inmóvil y medio atragantado de sangre, volviste de nuevo tus ojos hacia él y comprendiste. Era, siempre lo había sido, un buen padre, y te alegró ver que había venido una vez más a recogerte.

Le temps retrouvé.

Otomo Yakamochi - ¿Que per ventura se'ns donarà ...

¿Que per ventura

se'ns donarà la vida

dues vegades?

Doncs, ¿com és que m'adormo

sense cenyir-te en braços?

Muts i a la gàbia, Pere Calders

—Tu hi creus en les paraules definitives?

—Què vols dir?

—Vull dir quan s’arriba en aquell moment solemne en el qual un dels membres de la parella declara a l’altre: «Ara és l’hora de parlar d’allò que m’he callat sempre!».

Els dos amics es van quedar silenciosos, fins que un d’ells reprengué la conversa:

—No. No hi crec. Callar no és mai sobrer, sobretot a mesura que posem anys. Si algú s’ha aguantat fins «aleshores», és una imprudència jugar-s’ho tot en una de les cartes de la conversa...

—I doncs? Què faries, tu?

—Si la cosa fos tan greu, me n’aniria sense donar cops de porta. I saps per què?

—No.

—Doncs perquè em faria molta por haver d’escoltar allò que l’altre, amb tota seguretat, també callava.

 Haver de ser valent i ardit,

 no sentir el mal de cap ferida...

 i en el meu cor quan ve la nit,

 creure que visc una altra vida.

Dolce Vita

Després de tants anys, per fi, Teatre Victòria, Mar i Cel. Dolce Vita. 

Jo la vaig veure un dia clar

sota una llum que m´encegava
i quan la vaig gosar mirar
ella em tornava la mirada.

I ara en les nits que em gronxa el mar,
quan vaig mirar la lluna clara,
ja no hi sé veure més que un far
des d´on somriu la seva cara.

Si sabés esperar
Durant molts anys.
Si pogués somniar que són només instants.

[···]

I ara ens veuríeu abraçats
vivint l'amor d'una altra vida
mirant el mar des d´un jardí
imaginant que no té fi.

Si sabés,
si sabés esperar
durant molts anys
si pogués somniar

que són només instants! 

És la cançó que apareix a partir del minut 3 del vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=YC1vlTev2G8

Ja sóc pare i em sent ara més fill que mai. 
Jo no sé si és perquè se'm va morir la filla. 
Jo només sé que em sent més amargament fill. 
Et pregue per mon pare i et pregue per ma mare 
i la meua germana. Filla meua que estàs 
al cel: mira els teus avis, atura't damunt d'ells 
com un dia ben blau, i transparent, i pur. 
Ets, potser, molt més d'ells que meua, filla meua. 
Abans que fer plorar ma mare, jo voldria 
caure'm en terra mort. Estic trist. No puc més. 
Mare, crec que ja sé exactament què em passa.

Vicent Andrés Estellés