sábado, 30 de junio de 2012

Joan Vinyoli



CERCLES

Un altre cop vols agitar les aigües
del llac.
Està bé, però pensa
que no serveix de res tirar una sola pedra,
que has d'estar aquí des de la matinada
fins a la posta, des que neix la nit
fins al llevant
- tindràs la companyia
de les estrelles, podràs veure l'ocellassa
de la nit negra covant l'ou de la llum
del dia nou -
assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
- i mai potser n'estaràs segur -
que has assolit el cercle convincent.
Joan Vinyoli

Poema llegit amb la veu d'en Feliu Formosa. 

10 comentarios:

  1. Caram, ja veig que ens haurem de passar la vida vora el llac, però si les estrelles ens fan companyia, de nit i el sol de dia, potser ens hi sentirem a gust, amb la fresqueta de l'aigua...
    I tirarem les pedres que calgui, per tal d'aconseguir amb el pas de la vida , la fita que ens havíem proposat...
    Petons de bona nit.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. És això, si pretenem remoure l'aigua amb una sola pedra mai no ho aconseguirem. Per acomplir els nostres objectius hi hem de dedicar la vida i no deixar-ho estar a la primera. L’altre dia vaig assistir a una Tertúlia Literària amb en Jordi Cabré i va dir una frase que em va encantar: “Tots els començaments són molt negres”. No s’ha de cercar un inici idíl•lic, sinó trobar un raig de llum en la foscor, no? Fins aviat i gràcies pels comentaris!

      Eliminar
  2. Jo en llenço moltes, de pedres als estanys. Algunes fan ones concèntriques. Altres s'estavellen als meus peus, o contra la riba. Però no defalleixo. Fins i tot de nit, per lo de negres començaments del Cabé ;)
    Gràcies per seguir-me. Jo escric, llegeixo, faig classe i tradueixo. També en anglès!
    Una abraçada des de l'Urgell.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. I és el que cal fer, llançar pedres de moltes mides, de colors ben diversos, pesants, lleugeres, fràgils i resistents. Cada pedra és una nova oportunitat per acomplir el teu propòsit! I cadascun dels tirs fallits són noves experiències. Sempre seran profitoses les teves actuacions. Gràcies a tu també per seguir-me! M’alegra que coincidim en el plaer de llegir i d’escriure! Una abraçada i gràcies per passar-te pel blog!

      Eliminar
  3. Vinyoli és el meu poeta preferit. I pel que fa a aquest poema, et puc dir que gairebé em trobo en la fase d'haver-me'l après de memòria sense haver-ho pretès. Un fenomen curiós que també em va afectar (amb més força encara) en el cas dels poemes del volum "La fàbrica" de Miquel Martí i Pol.
    Potser, diria jo, perquè aquests poemes tenen una rara i convincent manera d'adreçar-se a l'ànima del lector, sense vels interposats.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Doncs m’alegro d'haver seleccionat aquest poema! Sens dubte s’adreça a la vertadera essència dels lectors. Hi ha poesies que se t’arrapen a l’ànima, que t’acompanyen fins i tot quan creus haver oblidat els seus versos i te les acabes sabent de cor, o potser són elles les que t’acaben coneixent a tu. Miquel Martí i Pol és un dels grans mestres, tinc especial estima al següent poema de l’autor, que també me'l sé de memòria:

      Sóc quan em mires,
      però el vaivé del viure
      jo te'l compasso.
      Res no dura per sempre;
      recorda-ho quan no em vegis.
      Si em mires, pensa
      que el temps tan sols és l'ombra
      que t'acompanya;
      jo només te'l recordo,
      tu en fas vida viscuda.
      El temps que compto
      tu l'emplenes de vida.
      Fes-la tan digna
      com sàpigues i puguis
      pel teu bé i el dels altres.
      Cap temps imposa
      neguit o bé silenci.
      Estimar, sempre
      és una opció de vida,
      lliure, prudent i digna.

      Eliminar
  4. Quan la pedra ensopega amb l’aigua d’un cercle en surt un altre. Com podem saber quin és el cercle convincent, si tots s’encadenen com una baula ? Potser ho són tots, potser cap.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Tots formen un al cap i a la fi, no? O potser tots t'acaben encaminant cap al punt inicial? Podrien existir els uns sense els altres? Potser es necessiten per ser. Per arribar al cercle convincent hauràs hagut de passar per tots els altres. Fins aviat!

      Eliminar
  5. A mi em recorda l'Ítaca de Kavafis. Vinyoli també m'agrada molt.

    ResponderEliminar
  6. M'agradaria saber si el poema "cercles" s'ha traduït a l'Angles.

    He fet una col·lecció de joies inspirades en aquest poema i m'agradaria adjuntar-ho amb la peça.

    Neus soler

    ResponderEliminar