AIXÒ ÉS LA JOIA
Això és la joia –ser un
ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà
una pau intensa.
I això és la mort –tancar
els ulls, escoltar
el silenci de quan la música
comença.
Màrius Torres
I jo, breus segons després d’haver rellegit un altre cop Com un foc invisible, antologia poètica de
Màrius Torres, penso en la seva meravellosa poesia, en el seu
jo intimista, en la consideració de la infantesa com una mena de paradís
perdut, en la solitud del poeta i en el camí que ens condueix inexorablement cap a
la mort. Això sí que és la joia, poder
finalitzar la setmana a la platja amb el llibre de poesies d’en Màrius Torres i
ésser capaç de palpar la immensitat de l’univers!
“Cada poema és un combat i el poeta no té altra arma que el llenguatge, el
seu estil propi.” Màrius Torres
Un magnífic poeta!
ResponderEliminarKweilan: Sens dubte :)
ResponderEliminarAquesta frase dóna molt de joc i fa pensar molt: "escoltar
ResponderEliminarel silenci de quan la música comença" (la mort)
Yves: És aquesta profunditat en les seves poesies que em fascina tant:)
ResponderEliminarMàrius Torres és un dels meus poetes preferits, potser perquè els seus poemes tenen un to de nostàlgia...
ResponderEliminarJo prefereixo "creuar el cel on la tempesta deixà una pau intensa"(la joia)
Gràcies per treure el nas a les meves Petiteses!
M. Roser: Ja m’aniré passant pel teu blog :) Màrius Torres també és un dels meus poetes preferits, quanta passió i sentiments hi ha en cadascun dels seus versos!
ResponderEliminar