Joan Aliguer

“Per què m’he decidit a fer-ho? Perquè m’agradaria que el meu pas per aquest món, i per aquest Mollet que m’ha vist néixer i créixer, riure i sofrir, no quedés oblidat quan tanqui els ulls. I perquè, molts més anys enllà, alguna persona recordi o reciti encara alguna poesia meva – o alguna estrofa, si més no. Com ho han fet, molt temps després que jo l’escrivís, una Vicenta Manils, o una Rita Solé [···] fent-me emocionar pregonament, car jo ni recordava haver-les escrites, i elles se les sabien de memòria...” Joan Aliguer

Va ser durant les vacances d’estiu quan vaig topar atzarosament amb un llibre del poeta molletà Joan Aliguer ( Mollet del Vallès 1921 – 2007) i, sense gairebé adonar-me’n, vaig començar a apassionar-me per la seva vocació literària i per la profunditat de les seves poesies. És tanta l’admiració que em produí l’il·lustríssim poeta que vaig decidir incorporar-lo en el meu Treball del Recerca, intitulat Memoràndum Mollet. Contactar amb vells amics de l’autor que havien compartit la seva passió i els quals em mostraren la germanor forjada en el cercle poètic de l’Aliguer no tenia preu!  I, tal com afirma l’autor en el seu pròleg, el seu pas per aquest món no ha quedat ni quedarà oblidat, almenys fins que jo hi sigui per a acomplir el seu més apreciat desig, recordar-lo.