sábado, 23 de junio de 2012

Borges



- Soler Serrano: Maestro Borges, todos esperamos que pasen muchos años, que volvamos a verle dentro de 4 o 5 años...
- Borges: No, 4 o 5 años, no. Espero haber muerto antes... (Borges moriría 5 años después)
- Soler Serrano: ...que estemos en Estocolmo cuando le den a usted, por fin, algún día ese premio Nobel...
- Borges: Bueno, pues yo soñé... pues yo soñé esta mañana que me moría.
- Soler Serrano: No!
- Borges: Sí. Que sentía una gran sensación de alivio. Me desperté de ese sueño, cuando me moría, sintiéndome francamente feliz.
- Soler Serrano: Bueno, pero porque había sido un sueño, digo yo...
- Borges: No, no, no. Sentía que me moría y que eso era una evasión, una libertad.
- Soler Serrano: ¿Usted se atreve a darnos aquí un breve testamento de urgencia? ¿Qué querría usted dejar dicho directamente, no a través de los versos ni a través de los cuentos, sino a través...
- Borges: Sino a través de la televisión...
- Soler Serrano: A través de la palabra viva...
- Borges: ¿A quién?
- Soler Serrano: ¿Qué querría usted dejar a todos sus amigos del mundo? ¿Qué mensaje, qué encargo, qué consejo?
- Borges: Yo no tengo ningún mensaje... Les aconsejo que lean a otros autores, que se olviden de mí... Un consejo muy sincero. Sí. Olvídense de Borges, hay tantos otros, muy superiores...

6 comentarios:

  1. Un tipus que va escollir viure fora del sistema. Mai no li van perdonar. L'admiro :-)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, sens dubte és admirable. Borges deia: Yo siempre seré el futuro Nóbel.
      Per a mi no ho serà, ho és. Fins aviat!

      Eliminar
  2. Els grans mestres no sempre tenen el reconeixement que es mereixen i, a més, són molt humils...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No ho entenc, però és així sens dubte! Sort que sempre hi ha persones disposades a llegir els grans mestres:)

      Eliminar
  3. Cal mirar endavant, no el melic. I llegir, per tenir llum als ulls.
    Gràcies.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Cal mirar sempre endavant. I llegir, llegir molt per no cegar-se amb la foscor.

      Eliminar