Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels. 
Fem el mateix camí sota els mateixos cels. 
No podem acostar les nostres vides calmes: 
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. 
En els meandres grocs de lliris, verds de pau, 
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar - la nostra pàtria antiga.
1937, Màrius Torres 
http://www.youtube.com/watch?v=aq9yhyFMcmY
Cançó cantada del poema per Lluís Llach