Gràcies, oh déus! d'aquest amor sens joia vestit d'humilitat i argila fràgil.
Gràcies, oh déus! d'aquest dolor que em cega si feu que plenament pugui cantar-los.
PÒRTIC
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.
Quin poema més bonic! He llegit poc Rosa Leveroni, gràcies per compartir-lo. És per llegir-lo en companyia de la pròpia solitud.
ResponderEliminarJo tampoc, però el que he llegit m'ha agradat molt. Hi ha qui diu que tot allò que s'escriu és més profund quan ja no se sent. Es poden escriure, però, uns versos semblants sense estimar? Fins aviat!
EliminarÉs un amor fet de solituds, per omplir la buidor de l'ànima...
ResponderEliminarSembla que és un amor que la fa patir i malgrat això , n'està agraïda, però faria el que fos, perquè tot canviés.
Un petó de bona nit.
Deu ser això, que quan l’ànima està buida tant se val que s’ompli amb solitud o amb companyia. És un gran amor, sens dubte, que agraeix estimar-lo abans que no sentir res. Vaig llegir a Quaderns íntims de l’autora que li preocupava el dia en què l’oblidés. I potser sí que és pitjor no haver sentit mai res. Petons i fins aviat.
EliminarM'agrada aquesta manera d'entendre la solitud...potser llegint-la i rellegint-la se m'enganxi!
ResponderEliminarMerci per compartir!
Petons!
Potser a còpia de llegir i rellegir la solitud, esdevingui companyia. Potser es tracta de mirar-ho tot des d’una perspectiva diferent cada cop que es miri. Fins aviat!
EliminarSara, a mi, que m'entrebanco en els microrelats i m'encallo en els contes, m'agrada, cada vegada més, lliscar sobre les onades del teu blog :-)
ResponderEliminarUna abraçada i molts records!
Joan
Joan, quina il•lusió tenir notícies teves! Doncs jo faig contes que semblen microrelats! Des que vam començar el curs, cerco el Clic perfecte, ja saps. I com que no el trobo, escric. Fins aviat!
EliminarM'agradaria d'escriure així, de sentir així.
ResponderEliminarSí. Estimar així pot ser dolorós, però plaent alhora. Fins aviat!
Eliminar