Cançó de bressol
Ai, mumare meva,quin fretet que tenc...
J. Vidal Alcover
Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer,
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
Octubre, 1953
Andrés Estellés, Vicent. Mort i pam Antologia poètica. A cura de Carmina Andrés Lorente.
Carena editors. València 2004. Pàg. 3
Aquesta cançó de bressol m'agrada moltíssim, d'ençà que un dia la vaig descobrir per casualitat, doncs no conec massa l'obra d'aquest poeta...
ResponderEliminarSaps, ja he llegit La nevada del cucut i m'ha agradat molt!
Petons de capvespre.
Bon dia, M. Roser,
EliminarÉs el primer poema que llegeixo de Vicent Andrés Estellés i m’ha encantat. La mort de què parla és la de la filla petita del poeta, que l'acompanya allà on el porta la vida. Hi ha persones que portes arrelades a l'ànima per sempre. M’alegro que t’hagi agradat La nevada del cucut!
Fins aviat!
El fred anirà passant.
ResponderEliminarTot passa; tot queda.
Eliminar