lunes, 25 de febrero de 2013

Vicent Andrés Estelles


Cançó de bressol 


Ai, mumare meva,quin fretet que tenc... 
 J. Vidal Alcover 

Jo tinc una Mort petita, 
meua i ben meua només. 
Com jo la nodresc a ella, 
ella em nodreix igualment. 
Jo tinc una Mort petita 
que trau els peus dels bolquers. 
Només tinc la meua Mort 
i no necessite res. 
Jo tinc una Mort petita 
i és, d’allò meu, el més meu. 
Molt més meua que la vida, 
amb mi va i amb mi se’n ve. 
És la meua ama, i és l’ama 
del corral i del carrer, 
de la llimera i la parra 
i la flor del taronger. 

 Octubre, 1953 

Andrés Estellés, Vicent. Mort i pam Antologia poètica. A cura de Carmina Andrés Lorente.
Carena editors. València 2004. Pàg. 3 

4 comentarios:

  1. Aquesta cançó de bressol m'agrada moltíssim, d'ençà que un dia la vaig descobrir per casualitat, doncs no conec massa l'obra d'aquest poeta...
    Saps, ja he llegit La nevada del cucut i m'ha agradat molt!
    Petons de capvespre.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Bon dia, M. Roser,
      És el primer poema que llegeixo de Vicent Andrés Estellés i m’ha encantat. La mort de què parla és la de la filla petita del poeta, que l'acompanya allà on el porta la vida. Hi ha persones que portes arrelades a l'ànima per sempre. M’alegro que t’hagi agradat La nevada del cucut!
      Fins aviat!

      Eliminar