La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu.
M'agrada molt. Sobretot el final.
ResponderEliminarLa vida és una barca abandonada, diu la cançó. Fins que algú la troba, fins que algú et troba. Qui sap.
EliminarLa vida són coses positives i coses negatives i a cadascú de nosaltres ens toca obrir pas i anar treien les pedres, per poder fer el camí, i si és possible, tenir a l'abast les coses que més ens poden enriquir com a persones...
ResponderEliminarPetons de bona nit.
Si un mateix no aprèn a saltar les pedres, ningú no les saltarà per ell. Hi ha èpoques que sempre portes amb tu, persones que, d'alguna manera, t'han canviat el camí, te l'han fet més fàcil, amb menys pedres, o això m'agrada creure. Petons i fins aviat.
EliminarGenial aquesta cançó! La vida és aprendre constantment.
ResponderEliminarCreus saber-ho tot, però amb el temps comprens que no és possible, que la vida canvia i que res mai no és per sempre.
EliminarQuè grans, els Obrint Pas. Espero que no sigui un comiat definitiu.
ResponderEliminarMolt grans. Una persona em va dir un dia que els comiats són necessaris per donar pas a nous començaments. Potser hi ha històries que valen més que mil començament nous. Penso. Gràcies per passar-te!
EliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarUn dia, no fa pas gaire, me la van dedicar, aquesta cançó.
ResponderEliminarI jo, optimista com sóc, em vaig afanyar a respondre-hi dient:
La vida amb sense tu!
La vida sense Ell, però per Ell, sempre. Fins aviat!
EliminarCompletament d'acord.
EliminarM'agrada molt aquesta cançó!
ResponderEliminarLa vida és un aprenentatge constant, amb i sense tus constants...
Tot és una experiència. Tal com deia en Jordi de Sant Jordi: "Tots jorns aprench e desaprench ensems". Tot canvia, nosaltres canviem, el món canvia, la gent canvia, però els sentiments són sempre els mateixos. Fins aviat!
Eliminar