Sé
que t'he de trobar avui, demà -no sé.
Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho.
Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho.
[···]
Jo sé que t'he de veure.
Jo sé que t'he de veure.
Em resistesc a creure
que tot ho he perdut ja,
que he perdut el meu
dret, vull dir, a l'alegria,
que he perdut el meu dret, vull dir, a tu, a la teua
que he perdut el meu dret, vull dir, a tu, a la teua
companyia, a la teua
alegria de viure.
Ho
he perdut tot, però no t'he perdut encara.
Encara
vius, oh tu. Encara vius -i et sé.
Vicent Andrés Estellés
M'agrada molt, té molt de sentiment.
ResponderEliminarÉs el Coral Romput. M'encanta!
EliminarHa perdut la seva companyia i la seva alegria, però sap que hi és i això el fa feliç...
ResponderEliminarPetonets
De vegades, ser és suficient. Que existeixi o hagi existit dóna vida. I amb això ja n'hi ha prou.
EliminarSi vius hi ha esperança, i si tens esperança es que hi ha fe; amb fe tot és possible!
ResponderEliminarJoan Serra
Paraules colpidores, Joan!
Eliminar