Joan Fuster
No sé si m'estimaves: t'estimavai això era tot, i això era prou, i els diesobraven per a mi racons tendríssims.T'estimava amb les hores i amb el somni,i et cantava, i passaves, i abril queia,i et sabia ma carn meravellada.Sí, t'estimava lentament i sorda.Com s'estimen les coses marcescibles.Com s'aprèn l'idioma de l'absència.
Joan Fuster
És que qui estima de veritat, de vegades en té prou, encara que no sigui correspost...Estimar en somnis, en silenci i sense presses... Molt bonic!
ResponderEliminarPetonets de bon dia.
La cançó de Llach m'agrada tant!
EliminarEll l'estimava, independentment dels sentiments de l'altre. I amb això ja n'hi havia prou. Però el pas del temps és irreparable, i l'absència s'emporta l'amor. És un poema en passat que, això no obstant, segueix cantant a un sentiment que ja no hi és, o potser va aprendre a creure-ho. No sabia que en Llach n'havia fet una cançó, d'aquest poema! Un petó i fins aviat.
ResponderEliminarSempre m'ha cridat l'atenció aquest vessant tan líric de Joan Fuster que ens acaba donant una imatge més completa de l'home que va ser. Gran home.
ResponderEliminarJoan Fuster és la mesura de totes les coses!
Eliminar