A vegades cal aturar-se. I veure i
entendre, comprendre, que res no és per sempre. I, més tard, caminar de nou, més ràpid, amb més pressa. Només així els efectes del temps no semblen tan terribles.
Això mateix, aturar-se i reposar una estona de les emocions de la vida, per després agafar embranzida per arribar a la nostra fita, la de cadascú diferent, però totes importants...Penso que els efectes del temps no sempre són terribles, de vegades fins poden ser amables i és que tot és tan relatiu... Bon vespre.
Si el temps és l'Ara, i no tens present el passat no és tan terrible. Ara bé, si proves d'avançar amb tots els records a l'esquena es fa terrible, feixuc. No sempre, és clar.
Això mateix, aturar-se i reposar una estona de les emocions de la vida, per després agafar embranzida per arribar a la nostra fita, la de cadascú diferent, però totes importants...Penso que els efectes del temps no sempre són terribles, de vegades fins poden ser amables i és que tot és tan relatiu...
ResponderEliminarBon vespre.
Si el temps és l'Ara, i no tens present el passat no és tan terrible. Ara bé, si proves d'avançar amb tots els records a l'esquena es fa terrible, feixuc. No sempre, és clar.
EliminarT'acompanyo.
ResponderEliminarhaha. Està bé.
EliminarA 120 km per hora sembla que les hores són lentes... i no!
ResponderEliminar;-) Salut i ombra....
Hores enganyoses!
Eliminar