Es repetia: Tinc un amant! Un amant!, es delectava amb aquella idea com si fos una nova pubertat [...]. Aleshores es va recordar de les heroïnes dels llibres que havia llegit, i la lírica legió d’aquelles dones adúlteres es va posar a cantar a la seva memòria amb veus germanes que l’encisaven. Ella mateixa es convertia en una part veritable d’aquelles imaginacions, i realitzava el llarg somni de la seva joventut, considerant-se dins del tipus d’enamorada que tant havia envejat. Madame Bovary, de Gustave Flaubert
Caram, veig que admirant, Madame Bovary, es ficava a la seva pell i tenir un amant( o molts), era inevitable...
ResponderEliminarBon vespre.
Qui no admira Bovary no té coeur ;-) tot i que després se sigui infidel amb altres sinyores de llibre ;-))
ResponderEliminar