I aprenc a dir que No.
Amollo en la nit
la veu amarga o
la veu esperançada.
I aprenc a dir que No.
Que ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils.
I aprenc a dir que No.
(De Dins l’esfera del temps, 1998)
Quin poema més adient, hem d'aprendre a dir que no a tantes coses...Des d'on sigui segur que li sabrà greu no poder ser-hi amb tota la moguda, però ens animarà amb el seu somriure.
ResponderEliminarVaig tenir l'honor de conèixer la Montserrat personalment; a la pestanya "radio poètica" del bloc, hi tinc una entrevista que li vaig fer ja fa anys...Descansi en pau.
Moltes gràcies, M. Roser, estic escoltant l'entrevista! Ja no és temps de lamentar-se, tempus fugit i no hi podem fer res.
ResponderEliminar