domingo, 6 de mayo de 2012

Gustavo Adolfo Bécquer



Gustavo Adolfo Bécquer

Cuando me lo contaron sentí el frío 
de una hoja de acero en las entrañas; 
me apoyé contra el muro, y un instante 
la conciencia perdí de donde estaba. 

Cayó sobre mi espíritu la noche; 
en ira y en piedad se anegó el alma 
¡y entonces comprendí por qué se llora, 
y entonces comprendí por qué se mata! 

Pasó la nube de dolor... Con pena 
logré balbucear breves palabras... 
¿Quién me dio la noticia?... Un fiel amigo... 
¡Me hacía un gran favor!... Le di las gracias.




Antes de morir, el poeta le entregó a su amigo Ferrán un paquete de cartas: " Quema esto, porque sería mi deshonra". También le pidió que, si era posible, publicara sus versos: " Tengo el presentimiento de que muerto seré más y mejor conocido que vivo". 

6 comentarios:

  1. La melangia del romàntic. El dolor interior, la mort, l'anetèsia de mil maneres per mitigar el patiment. Bécker, i el temps s'atura. Bon dia

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Bécquer i les seves rimes... El seu món interior m'encisa:) Fins aviat i gràcies per visitar el blog.

      Eliminar
  2. Això sol pesar als grans personatges, que quan ja no hi són, se'ls valora més...Però és curiós que ell tampoc estava massa satisfet de tot el que feia, ho dic per les cartes,és clar que suposo que era cosa del seu temperament...Em sé de memòria algunes de rimes, doncs a mi m'agrada força.

    Sabes, si alguna vez tus labios rojos
    quema invisible atmósfera abrasada,
    que el alma que hablar puede con los ojos
    también puede besar con la mirada.

    Los suspiros són aire i van al aire.
    Las lágrimas són agua i van al mar.
    Dime, mujer, cuando el amor se olvida,
    ¿Sabes tu dónde va?

    Petons i somriures.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Perdona, de rimes no...rimes i prou!

      Eliminar
    2. L'admiro molt, moltíssim. Per seguir endavant amb la seva vocació malgrat no ésser tan reconegut com s'hauria merescut. :-) És una pena que els grans genis de la literatura no hagin estat valorats en vida. Els versos que has escrit són dels meus preferits. “Que el alma que hablar puede con los ojos / también puede besar con la mirada". Fins aviat!

      Eliminar