Para que las vírgenes aprovechen el tiempo.
Coged las rosas
mientras podáis,
veloz el tiempo vuela,
la misma flor que hoy admiráis, mañana estará muerta.
La gloriosa lámpara del cielo, el sol,
cuanta más altura alcanza,
más habrá recorrido su camino,
y más cerca estará del ocaso.
La mejor edad es la primera,
cuando la juventud y la sangre están más calientes;
pero consumidas, la peor,
y peores tiempos siempre suceden a los anteriores.
Así pues no seáis reacias,
sino aprovechad el tiempo,
y mientras podáis, casaos,
pues una vez perdida la primavera,
puede que esperéis para siempre.
Robert Herrick.
veloz el tiempo vuela,
la misma flor que hoy admiráis, mañana estará muerta.
La gloriosa lámpara del cielo, el sol,
cuanta más altura alcanza,
más habrá recorrido su camino,
y más cerca estará del ocaso.
La mejor edad es la primera,
cuando la juventud y la sangre están más calientes;
pero consumidas, la peor,
y peores tiempos siempre suceden a los anteriores.
Así pues no seáis reacias,
sino aprovechad el tiempo,
y mientras podáis, casaos,
pues una vez perdida la primavera,
puede que esperéis para siempre.
Robert Herrick.
El Robert Herrick presenta una visió una mica pessimista de la vida, no? M'agrada el que diu al principi del poema i hi estic d'acord, però després, mentre avança i sobretot al final quan diu: "... pues una vez perdida la primavera, puede que esperéis para siempre." penso que transmet molta fatalitat. On queda el romanticisme del destí que ens guia? On queda aquella espera romàntica del dia a dia, l'espera de l'estimat? Hem de pensar que només val la joventut? I després què, esperar a morir?
ResponderEliminarVaja, potser avui estic molt "radical", jeje, però personalment, discrepo de la seva grisor.
Gràcies per donar-me'l a conèixer, Verba volant!!
M'ha fet reflexionar la teva publicació, moltíssim. Ésser adult significa resignar-se a morir? Està clar que no, que fins al darrer alè de vida hem de lluitar per acomplir els nostres projectes i passions. No obstant això, el primer somriure en contemplar la vida no té la mateixa dolcesa que el somriure d'algú que ha viscut enganys, decepcions i que l'experiència l'ha fet veure la part més vulnerable del món. A mesura que els anys passen ja no vius tan eufòricament com a la primera etapa de la joventut, no? Ja no tens la sensació de menjar-te el món amb la teva sola presència.
EliminarFins aviat:)
És clar que hem d'aprofitar les coses i els bons moments, quan passen, perquè si els deixem escapar, potser no els podrem abastar mai...
ResponderEliminarPerò és nota que aquest poeta va viure per allà el segle setze, perquè el seu pensament , denota una mentalitat de far unes centenes d'anys, sobretot per com parla de les dones...I apa, les noies a casar-se ben joves, que és el que tocava, sort que ara, si volen, poden aprofitar la seva primavera per gaudir de la vida lliurement i casar-se a la seva tardor, o no, que tampoc passa res...Alguna cosa hem millorat, però penso que no tant com caldria si tenim en compte alguns comportaments força "troglodites".
La millor edat és diferent per a cadascú, hi ha qui és més feliç de jove, i d'altres o són més de grans, depen del que et toqui viure...
Petons de bona nit.
"y mientras podáis, casaos,/pues una vez perdida la primavera, puede que esperéis para siempre" No havia parat a pensar en aquest vers i, després de llegir el teu comentari, m'ha semblat molt interessant la perspectiva amb què l'has interpretat. Actualment, el matrimoni no és un camí pel qual has de passar obligatòriament. I, per sort, ésser solter no és símbol de tristesa ni malaurança. Compartir la vida amb una altra persona per a trobar la felicitat no té cap sentit si no et sents a gust amb tu mateix, no?. La felicitat no bé determinada per cap edat, si fos així, quin sentit tindria la vida per a una persona que ha viscut amb sofrença la seva jovenesa? Hauria de donar per perduda la cursa, doncs? La vida és un conjunt de sorpreses que mai no et permeten predir el futur, i això la fa ésser especial. Fins aviat:)
EliminarBon dia, no coneixia aquest poeta i m'ha agradat poder-ne llegir un poema. Bé, el que té la poesia és això, que plasma un instant, un pensament, un temps viscut de l'ésser que l'escriu. I com a tal s'ha d'entendre i aquest és el valor que li veig, que ens trasllada al seu temps i la seva manera de pensar. És una joia història i no per diferent menys valuosa. Què diríem, doncs, dels trobadors o d'Ausias March? Que estan passats de moda? no, són clàssics i els sentiments són immortals... petons
ResponderEliminarM'alegro que t'hagi agradat descobrir aquest poeta. És fascinant el poder que té la poesia i la literatura per sobreviure al pas nefast del temps. Em pregunto què hauria pensat Robert Herrick si sabés que, molts més anys enllà, el seu poema seguiria apassionant els lectors. Escriure, com tu dius, no és qüestió de modes, és un sentiment que esdevé immortal i que uneix les persones a través dels segles. Fins aviat:)
EliminarArt efímer, el de Herrick? O rosa eterna?
ResponderEliminarO sóc jo que esdevinc un trist troglodita en relació amb el futur?
L'art de Herrick no és efímer:) En tot cas el concepte de vida de l'autor: "veloz el tiempo vuela, la misma flor que hoy admiráis, mañana estará muerta." I no, no ets un troglodita en relació amb el futur:-) En tot cas, ets un pilar fonamental que farà possible la seva existència.
EliminarLa joventut i la vellesa són un i el mateix.
ResponderEliminarPotser sí que, al cap i a la fi, són un mateix :)
EliminarAmic R. Herrick,
Eliminar"...pues una vez perdida la primavera,
puede que espereis para siempre."
I jo et dic que "la maduresa de l'home es tornar a trobar la seriositat amb la que jugava quan era nen" :-)
F. Nietzsche
Com fas referència a una cita de Nietzsche, aquí n'escric una altra que també em sembla interessant: "Siempre hay un niño en el verdadero hombre".
EliminarNo tothom aconsegueix arribar a la "maduresa de l'home", no tothom sap retrobar l'infant que va ser un dia:)