martes, 5 de junio de 2012

Mercè Rodoreda


Mercè Rodoreda.


Escriure em serveix de sedant, d’excitant, és angoixós, és… tot a la vegada. Escriure em cansa molt. Ho necessito, perquè una cosa o altra s’ha de fer a la vida. Però el que a mi m’agrada és embaladir-me davant els núvols, o llegir novel.les policíaques, o anar al cinema a veure westerns, que són les pel.lícules que més m’agraden. Després de la guerra vaig tardar molt de temps a tornar a escriure, tenia massa feina per a sobreviure. I escriure català a l’estranger és el mateix que voler que floreixin flors al Pol Nord. Necessitava molta pau i tranquil.litat. (…) Vaig començar a escriure quan era una adolescent perquè m’avorria molt. Però ho feia per sortir de la monotonia. Així, començo a escriure per tal d’animar la situació. Escriure és una fugida. Això tan vulgar que es diu evasió.

8 comentarios:

  1. Escriure costa. Costa molt. I ens sentim sempre terriblement insatisfets. Es pateix molt.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Molt, molt insatisfets. Però és això el que ens fa autosuperar-nos.

      Eliminar
  2. He llegit amb molta atenció aquest fragment de la Mercè Rodoreda i no acabo de veure clar que, escriure, sigui angoixós i sedant a la vegada penso que això és contradictori...Jo conec persones que escriuen com a teràpia, i ho entenc i també que un ho faci per distreure's, però que el fet d'escriure et faci patí...
    Si que estic d'acord que cansa!
    Petonets.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, completament contradictori. Però no diuen que de l'amor a l'odi hi ha un pas? Potser, al cap i a la fi, l'angoixa i la calma no són tan diferents, no? Escriure no és únicament una diversió, va molt més enllà, és un motiu existencial per poder viure! I per això, com tu dius, cansa molt. Petons!

      Eliminar
  3. Sara,
    Penso que si fas per vocació, escriure es un món com un altre qualsevol :-))
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Un món com qualsevol altre, com el del microrelat del pou, de Luis Mateo Díez, per exemple! :) fins aviat, Joan!

      Eliminar
  4. Jo també, als 17, i encara estic així ;) Si tu Sara, jo Montse. (Encaixada, somriure i 2 petons)
    Abraçada, molt de gust!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Molt de gust, Montse. La vocació literària és una addicció que amb el pas dels anys esdevé una part fonamental de l’essència humana, no?

      Eliminar