Amic e amat, Ramon Llull

Era l'amic dintre e defora cobert d'amor, e anava cercar son amat. Deia-li amor:

- On vas, amador ?

Respòs:

- Vaig a mon amat per ço que tu sies major

Rosa Leveroni

Gràcies, oh déus! d'aquest amor sens joia vestit d'humilitat i argila fràgil.

Gràcies, oh déus! d'aquest dolor que em cega si feu que plenament pugui cantar-los.

PÒRTIC

Jo porto dintre meu
per fer-me companyia

la solitud només.

La solitud immensa

de l'estimar infinit

que voldria ésser terra,

aire i sol, mar i estrella,

perquè fossis més meu,

perquè jo fos més teva.

Vicent Andrés Estelles

Cançó de bressol 

Ai, mumare meva,quin fretet que tenc... 

 J. Vidal Alcover 

Jo tinc una Mort petita, 

meua i ben meua només. 

Com jo la nodresc a ella, 

ella em nodreix igualment. 

Jo tinc una Mort petita 

que trau els peus dels bolquers. 

Només tinc la meua Mort 

i no necessite res. 

Jo tinc una Mort petita 

i és, d’allò meu, el més meu. 

Molt més meua que la vida, 

amb mi va i amb mi se’n ve. 

És la meua ama, i és l’ama 

del corral i del carrer, 

de la llimera i la parra 

i la flor del taronger. 

 Octubre, 1953 

Andrés Estellés, Vicent. Mort i pam Antologia poètica. A cura de Carmina Andrés Lorente.

Carena editors. València 2004. Pàg. 3 

Gustavo Adolfo Bécquer

RIMA XVII

Hoy la tierra y los cielos me sonríen,

hoy llega al fondo de mi alma el sol,

hoy la he visto..., la he visto y me ha mirado...,

¡hoy creo en Dios!

RIMA XLIX

  Alguna vez la encuentro por el mundo, 

        y pasa junto a mí; 

y pasa sonriéndose, y yo digo: 

        —¿Cómo puede reír?

  Luego asoma a mi labio otra sonrisa, 

         máscara del dolor, 

y entonces pienso: —Acaso ella se ríe, 

        como me río yo.

La nevada del cucut, Blanca Busquets

Aleshores em va explicar una història enmig dels seus intents desesperats per agafar aire, mira, les dones de la meva època no podíem triar amb qui ens casàvem. A mi em van casar amb el pare d'en Robert i jo no el vaig estimar mai. Tu tampoc no has pogut triar. En Robert és un bon noi, n'hi ha de molt pitjors, però ell no fa per tu. Jo havia d'estar de la seva banda, jo sempre estava de la seva banda perquè és el meu fill, m'entens, oi. Semblava que em demanés perdó per tantes coses. És el pare del meu fill, vaig fer per tota resposta. Sí, però tu hauries d'haver-te casat amb algú altre. Aleshores, davant de la meva sorpresa, es va alçar de mig cos i va dir tot d'una tirada i amb els ulls ben oberts, noia, només es viu una vegada, no deixis escapar la vida.

BUSQUETS, Blanca; La nevada del cucut. Rosa  vents, p .127.

Laura a la ciutat dels sants - Miquel Llor

Què li eren, si per damunt de totes aquelles insignificances resplendia el sol de l'amor? I encara més, el goig de saber que us sacrifiqueu per un amor sense compensació, el plaer de dir-vos que us hi podríeu morir amb el somriure al llavi i la consciència en repòs perquè sabeu que per aquell amor no us abandonaríeu a cap malifeta de les que Déu castiga com a pecat mortal. 

Miquel Llor.

Konstantinos P. Kavafis - Ítaca

Konstantinos P. Kavafis  (Alexandria, 1863 – 1933)

ÍTACA

Quan surts a fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixença.

Els Lestrígons i els Cíclops,

l’airat Posidó, no te n’esfereeixis:

són coses que en el teu camí no trobaràs,

no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una

emoció escollida

et toca l’esperit i el cos alhora.

Els Lestrígons i els Cíclops,

el feroç Posidó, mai no serà que els topis

si no els portes amb tu dins la teva ànima,

si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.

Que siguin moltes les matinades d’estiu

Que, amb quina delectança, amb quina joia!

Entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;

Que et puguis aturar en mercats fenicis

I comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,

Corals i nacres, ambres i banussos

I delicats perfums de tota mena:

Tanta abundor com puguis de perfums delicats;

Que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,

Per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí.

Però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys

I que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,

Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.

Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.

Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.

Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,

Ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

                                                   (traducció de Carles Riba)

 http://www.youtube.com/watch?v=InJhQ-kp9Kk