Miquel Martí i Pol

Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t'endurà de nou quan se m'endugui.

Miquel Martí i Pol

Obrint Pas

La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats

 La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu.

Miquel Martí i Pol

   Un dia qualsevol, de Miquel Martí Pol 

 

Un dia qualsevol foradaré la terra

i em faré un clot profund,

perquè la mort m'arreplegui dempeus,

reptador, temerari.

Suportaré tossudament la pluja

i arrelaré en el fang de mi mateix.

Quiti de mots, em bastarà l'alè

per afirmar una presència

d'estricte vegetal.

L'ossada que em sustenta

s'endurirà fins a esdevenir roca

i clamaré, amb els ulls esbatanats,

contra els temps venidors

i llur insaciable corruptela.

Alliberat de tota turpitud,

sense seguici d'ombra,

no giraré mai més el cap

per mirar enrere.

 

 

Miquel Martí o Pol

 

Algun dia estarem disposats, potser, temeraris, a  seguir endavant sense por. A reptar la mort i a qualsevol entrebanc!  

 

Amic e amat, Ramon Llull

Era l'amic dintre e defora cobert d'amor, e anava cercar son amat. Deia-li amor:

- On vas, amador ?

Respòs:

- Vaig a mon amat per ço que tu sies major

Rosa Leveroni

Gràcies, oh déus! d'aquest amor sens joia vestit d'humilitat i argila fràgil.

Gràcies, oh déus! d'aquest dolor que em cega si feu que plenament pugui cantar-los.

PÒRTIC

Jo porto dintre meu
per fer-me companyia

la solitud només.

La solitud immensa

de l'estimar infinit

que voldria ésser terra,

aire i sol, mar i estrella,

perquè fossis més meu,

perquè jo fos més teva.

Vicent Andrés Estelles

Cançó de bressol 

Ai, mumare meva,quin fretet que tenc... 

 J. Vidal Alcover 

Jo tinc una Mort petita, 

meua i ben meua només. 

Com jo la nodresc a ella, 

ella em nodreix igualment. 

Jo tinc una Mort petita 

que trau els peus dels bolquers. 

Només tinc la meua Mort 

i no necessite res. 

Jo tinc una Mort petita 

i és, d’allò meu, el més meu. 

Molt més meua que la vida, 

amb mi va i amb mi se’n ve. 

És la meua ama, i és l’ama 

del corral i del carrer, 

de la llimera i la parra 

i la flor del taronger. 

 Octubre, 1953 

Andrés Estellés, Vicent. Mort i pam Antologia poètica. A cura de Carmina Andrés Lorente.

Carena editors. València 2004. Pàg. 3 

Gustavo Adolfo Bécquer

RIMA XVII

Hoy la tierra y los cielos me sonríen,

hoy llega al fondo de mi alma el sol,

hoy la he visto..., la he visto y me ha mirado...,

¡hoy creo en Dios!

RIMA XLIX

  Alguna vez la encuentro por el mundo, 

        y pasa junto a mí; 

y pasa sonriéndose, y yo digo: 

        —¿Cómo puede reír?

  Luego asoma a mi labio otra sonrisa, 

         máscara del dolor, 

y entonces pienso: —Acaso ella se ríe, 

        como me río yo.